594. Entrevista a Dead Can Dance a Porto

593. La quarta revolta tuareg, beneficiada de la intervenció francesa a Mali

Context del conflicte

A finals de l’any 2011 prop d’un miler de tuaregs que havien combatut a favor del règim de Gaddafi van tornar al seu país d’origen, Mali, des de Líbia. I ho van fer fortament armats amb material procedent de l’exèrcit de Gaddafi. La repressió que havien patit a Mali després de les revoltes dels anys 1963, 1990 i 2006 els havia forçat a integrar-se a l’exèrcit libi on havien estat rebuts amb els braços oberts donada la seva destresa militar. Com ja s’anunciava a un article publicat al CEEC per aquelles dates, la situació a Líbia podia provocar un efecte de terrabastall a diversos estats del voltant entre ells Mali.

El dia u de novembre de 2010 s’havia fundat, a Mali, el tuareg Mouvement national de l’Azawad (MNA) per a “defensar i valoritzar la política pacífica” tot condemnant “la violència i el terrorisme sota totes les formes”. Aquesta organització va patir la repressió dels serveis secrets. Arran de la revolució líbia l’MNA es va fusionar amb altres moviments menors per donar lloc al Mouvement National por la Libération de l’Azawad (MNLA). L’objectiu d’aquesta nova organització era la independència de l’Azawad. Com explica Pierre Boilley, del Centre d’Études des Mondes Africains (CEMAF): “era la primera vegada que els tuaregs associaven el mot independència a les seves reivindicacions. Fins ara reclamaven simplement una autonomia interna i la des militzarització del Nord.“  En aquest sentit s’expressa Moussa Ag Assarid: “Aquest cop és laindependència o res”.  Assarid és un poeta i escriptor nascut en una família nòmada tuareg. Titular d’un màster d’Administració del desenvolupament i la Comunicació va adherir-se a l’MNLA tot i ser “partidari de la pau”. Diu ser un “revolucionari per la força de les coses (...) No puc assistir passiu a la destrucció del meu poble amb el pretext que sóc pacifista”. Si els tuaregs, com explica Boilley, “consideren la marginació de la seva regió i un fracàs les polítiques d’integració”, per a la majoria de la població de Mali la sensació és inversa.  L’investigador de la Universitat de París II, Traoré Bakary, afirma que “Els tuaregs han estat sempre privilegiats i rebut favors. El nord és beneficiat de gran inversions mentre que nosaltres tenim el sentiment que el govern ens ha abandonat.”

 

La revolta tuareg

L’MNLA va llençar una ofensiva militar el 17 de gener de 2012 al voltant de la vila de Ménaka, a la regió de Gao del nord de Mali; ocupant ràpidament a les altres dues regions tuaregs: Kidal i Timbuctu. Els xocs posteriors van provocar, segons les Nacions Unides, més de 126.000 refugiats, cap a Algèria, Níger, Mauritània i Burkina Fasso. Alts oficials tuaregs de l’exèrcit estatal van desertar amb armes cap a la guerrilla de l’MNLA que va controlar un terç del país ja el mes d’abril de 2012. En aquesta ofensiva fou clau la caiguda de la guarnició estratègica de Tessalit on hi ha l’únic aeroport de la zona. Tessalit va caure després de setmanes d’un setge intens a càrrec dels milicians tuaregs. El coronel Alhadju Gamou, de l’exèrcit de Mali, va haver de replegar-se a Gao davant l’ofensiva de l’MNLA. Aquest va aprofitar per atacar fins i tot el sud de Mali, a les regions de Ségou i Mopti, on la majoria és de raça negra. 

 

El “convidat” islamista

A principi de juny la situació va canviar: el grup salafista d’Iyad Ag Ghaly, Ansar Dine que actuava en aliança amb l’MNLA, era dirigit per aquest antic oficial de l’MNLA expulsat. La seva milícia fou bàsica per aturar l’ofensiva de les tropes de Mali sobre Tessalit el mes de març. L’exèrcit va arribar a pocs quilòmetres de la base rebel però fou refusat principalment per Ansar Dine. Després d’ajudar a l’MNLA, però, aquest grup va trencar amb els independentistes tuareg iniciant un conflicte armat pel control de Kidal. Ansar Dine va establir una aliança amb Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) qui va aprofitar els xocs armats per “convidar-se” al conflicte. De fet Algèria va aturar tota ajuda militar a Mali contra els islamistes doncs suposava que s’estava utilitzant en realitat contra els tuaregs. Les katibes (brigades) d’AQMI han fet diversos segrestos i les seves accions tenen molta més repercussió que el conflicte tuareg. Els islamistes són presents a la zona des de 2003 però no va ser fins quatre anys després que van fundar l’AQMI.

Aprofitant el conflicte entre els tuaregs de l’MNLA i els tuaregs d’Ansar Dine, a finals de juny de 2012, la milícia islamista àrab de la MUJAO va endegar una ofensiva contra els primers i en un mes es va fer amb el control de les principals viles de l’Azawad ferint a Bilal Ag Acherif, secretari general de l’MNLA.  El Mouvement Unicité et Jihad en Afrique de l’Ouest (MUJAO) és una escissió d’AQMI. Les tres faccions salafistes van imposar un règim islàmic amb amputacions, destrucció de tombes i prohibició de música durant l’estiu de 2012 i militarment van anar fent retrocedir l’exèrcit regular malià.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Operació Serval, la intervenció francesa

El gener de 2013 els islamistes avançaven ja cap al sud de Mali i la capital, Bamako, era amenaçada. Fou llavors quan la República Francesa va decidir intervenir en el conflicte i va llençar l’Operació Serval contra les organitzacions islamistes del nord de Mali. El ministre de defensa, l’ex president bretó Jean-Yves Le Drian, va definir  l’objectiu de l’operació “no simplement de fer segur el territori, sinó d’anar fins al nucli del problema,és a dir arrestar els darrers caps terroristes que són al nord de Mali”. L’ofensiva, sota mandat de l’ONU, va començar el 11 de gener aturant l’atac islamista sobre Konna; després va avançar sobre el nord a les ciutats de Gao, Timbuctu i Kidal.

La darrera fase fou detectar i destruir els santuaris de l’AQMI amb un nucli dur de mig miler de milicians. En aquest sentit va destacar el setge de l’anomenat Massís dels Ifoghas on els rebels islamistes tenien un nucli logístic. El massís és situat a la frontera amb Algèria entre les zones de Kidal i Tessalit. Resulta ser, a més el bressol dels tuareg. L’operació, endegada a finals de febrer de 2013, fou menada per l’exèrcit francès, el txadià i suport dels EUA. Va incloure atacs aeris sobre la base de muntanya el febrer de 2013. A la vall d‘Ametettai, al cor del Massís, les tropes franceses es van trobar amb un veritable exèrcit perfectament organitzat i adaptat al terreny. Es van trobar amb escoles, tallers, fàbriques d’explosius, equips de tot tipus, una xarxa de túnels defensius i fins i tot jardins. L’AQMI s’havia instal·lat a la zona cap a l’any 2003 fugint de la repressió patida a Algèria. El global de l’operació va deixar prop de dos centenars d’islamistes morts. Nuclis de resistents resten a la zona de Tighargar, a la frontera entre Mali i Algèria i a la zona de la frontera amb Mauritània. Tot i això, la creença és que una part important va refugiar-se al sud de Líbia amb petits combois que van eludir la vigilància aèria.

A Líbia, des de la revolució de 2011, els islamistes han teixit una xarxa que acull els veïns de Mali amb els braços oberts. Regions senceres de l’estat libi són fora de cap control i, a més, els mercats d’armes tenen més oferta que demanda. De fet les tropes de l’OTAN mai van arribar a aterrar al sud libi on la xarxa defensiva gaddafista resta gairebé intacta. A aquesta zona es van refugiar els cabdills islamistes algerians, Mokhtar Belmokhtar i Abu Zeid. El ja llegendari Belmokhtar, mil vegades declarat mort per tot tipus d’exèrcits, és casat amb varies dones tuareg i es mou còmodament pel Sahel. Els seus famosos segrestos d’occidentals li han reportat uns 60 milions d’€ que el fan ser conegut com “El lleó del desert”. Part d’aquests diners s’han invertit en comprar una porció de l’arsenal libi que va quedar sense amo al caure Gaddafi. Allà fundà el nou grup Signants per la Sang i el gener de 2013 atacà una posició algeriana propera a la frontera amb Líbia.

Els islamistes s’entrenen a la regió líbia d’Oubari a instal·lacions on Gaddafi havia acollit els rebels tuaregs procedents de les revoltes fracassades de Mali i Níger.  Durant més d’un any Belmokhtar va procedir a instal·lar una base a Líbia per fer-la servir en cas de que la de Mali fos atacada. Quan els islamistes van rebre l’ofensiva a territori malià la major part dels milicians van replegar-se a Líbia. Arran de l’atac de gener de 2013, l’exèrcit nord-americà va demanar a Níger d’instal·lar una nova base aèria a Niamey, complementària de la ja existent al territori tuareg d’Agadez, així com desplegar “assessors militars”. Cal recordar que per arribar a Líbia, des de Mali, els islamistes han de passar per Níger o Algèria.

 

Escenari posterior a la intervenció

Si Ansar Dine ha quedat delmat i AQMI s’ha replegat fora de Mali, encara resta activa la MUJAO. Els milicians de la MUJAO, ferotges adversaris de l’MNLA, han aconseguit mantenir una xarxa a la regió tuareg de Gao mercès a aliances locals. Els clans tuareg han deixat fer als atacants franco-txadians sobre AQMI i això ha provocat que els islamistes els hagin respost amb atacs suïcides contra l’MNLA. De fet l’exèrcit francès parla de l’MNLA com un grup amb el que està “coordinat” i “té els mateixos objectius” que França: eliminar els gihadistes. Activistes de la MUJAO van protagonitzar, per exemple, l’atemptat del 4 de març de 2013 a Tamanrasset on dos suïcides van estavellar-se contra una comissaria provocant 23 ferits. L’exèrcit francès va llençar a principi d’abril una ofensiva, l’Operació Gustav, sobre les bases rebels de Gao. Allà es van trobar que la milícia islamista, que havia combatut contra els independentistes tuaregs les setmanes anteriors, s’havia esvaït.

Per continuar amb el trencaclosques, una facció d’Ansar Dine va decidir escindir-se a principi de 2003 per crear el Mouvement Islamique de l’Azawad (MIA) dirigit pel tuareg Alghabass Ag Intallah amb feu a la regió de Kidal. El MIA ha decidit establir una mena d’aliança amb el laic MNLA. De fet ha arribat a proposar una fusió a aquest moviment amb la condició de que la suma resultant tingués un nou nom i una bandera diferent. L’MNLA va refusar aquesta proposta que, en el fons, era enverinada i ha aconseguit durant l’any 2013 la incorporació, a les seves files del 85 % dels combatents del MIA inclosos dos coronels. Sense contrapartides.

 

L’èxit tuareg

L’MNLA ha aixecat un estat al mig del desert del Sahel, emetent documents d’identitat imprescindibles per circular per l’Azawad i ha aprofitat l’ofensiva franco-txadiana sobre Kidal per recuperar aquesta ciutat d’on els islamistes l’havien expulsat. No sense problemes, però, doncs els gihadistes van respondre amb atemptats suïcides al propi Kidal contra edificis de l’MNLA. En aquest escenari l’MNLA ha declarat que podia renunciar a la independència a canvi de l’autonomia però no podria entregar les armes. El govern de Mali ha acceptat un futur de negociacions però l’MNLA ha constituït ja un Consell Transitori de l’Estat de l’Azawad. Han hagut de continuar els combats tan contra la MUJAO com amb l’exèrcit de Mali. Per exemple, el febrer de 2013 tres helicòpters de l’exèrcit de Mali van llençar una dura ofensiva contra la base tuareg a Tessalit (regió de Kidal) fent un centenar de morts i destruint 70 vehicles tuareg. La qüestió és que l’atac fou realitzat no per militars malians sinó per mercenaris ucraïnesos. L’MNLA va aconseguir abatre un dels helicòpters.

A part de l’MNLA existeix el Mouvement Arabe de l’Azawad (MAA) que defensa l’autonomia amb feu a In-Farah. Aquest moviment, amb milícia armada, s’ha especialitzat en accions defensives de la comunitat àrab de Mali. Ha denunciat que els francesos han fet aliança amb els tuaregs de l’MNLA.  Pel portaveu de l’MNLA, Hama Ag Sid Ahmed, l’MAA només es tracta de “traficants de droga sense cap objectiu militar o polític” tot i això afirma haver incorporat una petita part dels seus milicians. *

Amb aquest escenari els independentistes tuareg han resultat els més beneficiats de la intervenció francesa. Han recuperat els centres de població de l’Azawad i han aconseguit integrar part dels tuaregs que havien estat seduïts per les milícies islamistes. Això li ha costat durs atacs dels islamistes àrabs no tuaregs però la seva aliança amb França l’ha convertit en un interlocutor regional decisiu sobretot per afeblir l’Al Qaida del Magrib amb qui el govern de Mali l’havia volgut vincular. Aquest èxit ve acompanyat d’un renaixement tuareg innegable a d’altres zones.

Es pot comprovar amb la creació d’un Consell Superior dels Tuaregs de Líbia, el febrer de 2013, per a gestionar la seva relació oficial amb l’estat.  L’ens es va presentar just als dos anys de la revolta que va fer caure el règim de Gaddafi. El va presidir Molay Khadid amb els caps tribals i religiosos del sud de Líbia per poder tractar amb el govern i federar els diferents grups tribals tuareg. Tot seguit, el març, a Algèria els tuareg van crear el Consell de Tribus de l’Ahaggar on trenta caps tribals van aprovar una plataforma reivindicativa dirigida al president algerià on demanaven entre d’altres, una quota ministerial, formació i l’ensenyament de la seva llengua en el seu propi alfabet.

 

* Entrevista a Hama Ag Sid Ahmed, portaveu de l’MNLA, al diari algerià El Watan publicada el 17 de març de 2013.

 

Aquest article va ser publicat pel Centre d'Estudis Estratègics el 28 de Maig de 2013.

 

 

592. Adéu a Marita Viscarro

Ha mort Marita Viscarro. Tot i tenir una dilatada biografia no consta a internet. Era dels milers de persones anònimes que llluitava pels seus ideals des de l'anonimat. Al contrari que alguns que ens toca patir no volia figurar enlloc. I per això el seu traspàs ha passat inadvertit per l'independentisme acostumat a les patums que no fan res més que fer veure que fan. La Marita havia estat amb Xirinacs, amb Pàniker, al Memorial històric a altres entitats cíviques. Vivia al Poble Nou i, al compartir districte vam compartir militància, una campanya electoral meraveoolsa a Solidaritat definida per la fraternitat. Després del desencís alguns vam continuar, amb en Jordi Riba, veritable fill polític de la Marita, i d'altres persones vam crear els Sense Nom. Precisament no volíem més sigles ni egos i vam actuar com una colla de companys passant grans vetllades. Potser la culimnació va ser ajudar a convocar la manifestació del 9 de juliol de 2011. Sense cap suport humà ni econòmic una quineza de persones vam aplegar 50.000 manifestants per la independència. Fou el darrer homenatge en vida a Heribert Barrera i, al capdavall, és el gran homenatge a la Marita. Ella, que no volia figurar enlloc, es va trobar amb un grup de gent que tampoc ho volíem fer. I ella va presentar la roda de premsa de la manifestació. La foto d'aquest article és d'aquell moment. I l'escrit que acompanya també. A la Marita li agradava escriure i llegir-nos les seves idees plenes de bonhomia. Llegim-la, doncs, una darrera vegada amb idees tan d'actualitat com "La baralla per dir l’última paraula deixem-la, doncs, per als partits polítics. Ells, com el seu nom indica, estan partits…nosaltres, el poble, hem de ser sencers."

 

 

'Som aquí'

SOM AQUÍ perquè la convocatòria del 9 de juliol ha estat feta per la societat civil, sense ajudes oficials, amb el treball voluntari d’ aquest poble tossut que no fa tuf de connivència amb l’enemic, que no vol afavorir els interessos de l’estat que ens oprimeix i ens escura les butxaques a consciència.

SOM AQUÍ perquè estimem la nostra terra catalana i la volem lliure del regne d’Espanya que la menysprea, l’espolia i no la deixa ser com és. Tenim un mal present, cert, però el nostre futur irrenunciable és clar i porta per nom INDEPENDÈNCIA.

SOM AQUÍ perque el poble de Catalunya, homes i dones de totes les edats: infants, joves, adults i vells, no som gent anònima, tenim noms i cognoms, història compartida, llengua mil.lenària, cultura i arrels molt profundes que estimem. Ningú no ens pot obligar a renunciar-hi.

SOM AQUÍ amb un compromís radical. Com deia l’enyorat mestre Joan Solà: no col.laborarem ni un minut més amb els qui ens trepitgen com a poble, ens perjudiquen, ens ofeguen i ens volen extingir sigui per via ràpida o per via lenta.

SOM AQUÍ perquè la nostra aposta de futur és la INDEPENDÈNCIA, feta de renúncies i fidelitats al llarg dels anys. Ens sentim hereus dels qui, de cap a cap de la història, han mort per salvar la nostra identitat i som responsables de les generacions futures -que molts ja no coneixerem- i que mereixen una terra lliure. 

SOM AQUÍ perquè no volem, ni un minut més, nedar i guardar la roba. Fa anys que nedem vestits. La nostra roba és de marca, i es diu terra, llengua i cultura catalanes, treball constant, prosperitat generada pels catalans adés i ara. Ningú no ens prendrà la roba si abans no ens mata. Som conscients que podem morir per la nostra gent i per la nostra terra.

SOM AQUÍ perquè volem viure a Catalunya en català, acompanyats pels qui també ho volen. No volem fingir com uns hipòcrites, ni canviar de llengua quan ens interpel.lin, ni agenollar-nos mai més per pidolar els nostres drets i les escorrialles que sobren de la riquesa generada a casa nostra amb tant d’esforç. 

SOM AQUÍ perquè aquest poble, el nostre, sencer i agermanat malgrat les diferències, té un horitzó comú: la INDEPENDÈNCIA. Sabem, perquè portem acumulada la saviesa dels segles, que no n’hi ha prou amb desitjar-la, que ens hem d’unir i posar d’acord per aconseguir-la. Organitzats en xarxa, amb intel.ligència i sense treva, passarem del crit reivindicatiu a l’acció constant, rítmica, tenaç fins conquerir la llibertat que mereixem.

SOM AQUÍ perque compartim amb el nostre poble la certesa que a la independència s’hi arribarà quan superem les nostres divisions. Ja no s’hi val dir amb aquests sí i amb aquells no. Si volem el mateix, TOTS plegats hem de fer pinya. TOTS tenim un lloc reservat, dels pacífics als guerrers, dels funcionaris als estrategues, dels obrers als empresaris. El teixit humà de Catalunya és, sortosament, molt ric en la seva diversitat. La línia divisòria entre nosaltres només existeix entre els partidaris de la llibertat i els qui sense embuts ni vergonya ens volen sotmesos a Espanya o col.laboren amb l’enemic per por o per interessos de poder. Més clar aigua.

La baralla per dir l’última paraula deixem-la, doncs, per als partits polítics. Ells, com el seu nom indica, estan partits…nosaltres, el poble, hem de ser sencers.

SOM AQUÍ perquè ja no direm mai més sí quan el que volem és dir no, perquè no ens arronsarem esporuguits ni claudicarem. Ningú no ens aturarà en el dret inalienable a ser nosaltres. Potser callarem per fora, sí, estratègicament, però bullirem per dintre i esclatarem coordinats quan l’ocasió ho mereixi. Hem perdut la por i, ara, solquem el mar amb veles desplegades i vent de cara. El nostre és el vaixell de la llibertat que navega cap a la nostra particular Ítaca, port l’anhelat, port de la INDEPENDÈNCIA.

Visca Catalunya lliure!!

Marita Viscarro

 

 

591. 'All in good time' (poema de Dead Can Dance)

All your ships
Have left their moorings
Cast adrift
On the Sargasso Sea
Waiting for the wind
To set your sails free

When you reach
The end of your rainbow
Chasing shadows
And down on your luck
Look for the sign
Look for a sign

As you rise to the very top
Of your mountain
Just remember those
Poor lost souls
On their way down

You taught me patience
Was a virtue
I took my time
Let Nature take her cause
All was revealed
All in good time

Turn back your clocks
Open up your memories
Beneath the veil
Where time stands still
You showed me a sign
You showed me the sign

Tot al seu temps

Tots els teus vaixells

Han abandonat els amarratges

Naufragant a la deriva

En el mar dels Sargassos

Esperant el vent

Per desplegar les veles.

Quan t’alcis al cim més alt

De la teva muntanya

Recorda aquelles pobres ànimes perdudes

En el seu camí.

Em vas ensenyar que la paciència

Era una virtut

Vaig prendre’m el meu temps

Deixant fer a la Natura

Tot fou revelat

Tot en el seu temps adequat.

Apaga els teus rellotges,

Encén els teus records sota el vel

On el temps encara resta.

Em vas ensenyar un signe.

Em vas ensenyar el signe.

Font: 'Anastasis' de Dead Can Dance

590. Entrevista a Dead Can Dance (vídeo)

Entrevista a Lisa Gerrard i petit reportatge sobre Dead Can Dance en motiu del seu retorn a Barcelona per presentar 'Anastasis'.

Miradas 2 - Dead Can Dance

• Miradas 2 - Dead Can Dance

589. El Parlament de Sonora (Mèxic) també aboleix les "corridas de toros"

El Parlament de Sonora (Mèxic) va prohibir les curses de braus mitjançant la Ley de Protección a los Animales aprovada el 2 de Maig de 2.013. Sonora esdevé el primer Estat de la República Mexicana que prohibeix les corridas de toros o, com s'anomenen allà, la fiesta brava. La proposta va rebre el suport de 18.200 signatures segons el diputat verd que la presentar.

L'última corrida de toros a Sonora fou l'abril del 2012 enmig de nombroses protestes. Aquesta decisió de Sonora contrasta amb la postura espanyola on 130.000.000 € d'ajudes de l'Unió Europea s'han acabat invertint en una plaça de braus i hi ha una clara voluntat del  de tornar a imposar el salvatge espectàcle  malgrat ser abolit el 28 de Juliol de 2010. La CNN informa erròniament que "El juliol de 2010, Catalunya es va convertir en la primera región d'Espanya en prohibir les corrides de toros". En realitat fou Canàriess la primera en fer-ho el 1991.
La llei de Sonora segueix la línia de l’abolició de les curses de braus a Catalunya o de l’acord de govern als Països Baixos. Segueix les abolicions de Panamà, Nicaragua, Bogotà, Perú o Donostia.

588. Dead Can Dance a Barcelona el 25 de maig

El duet australià retorna a Barcelona només mig any després del seu darrer concert. Tot i que havia anunciat dues dates a Madrid i Lisboa finalment ha ampliat la gira ibèrica amb un concert a la Ciutat Comtal. Serà en el marc del Primavera Sound que, aquest any, ha avançat les seves dates. Així doncs el 25 de maig a les 9 del vespre Gerrard i Perry seran a l’espai Ray-Ban del festival.

L’aparició d’Anastasis, primer àlbum en setze anys, ha suposat un retorn més que exitós del duet i s’ha vist reforçat amb la publicació del nou disc In concert. Aquest recull part de la gira d’Anastasis que, de fet, protagonitzarà les actuacions a Barcelona (25), Madrid (26) i Lisboa (28).

Traducció del poema 'Amnesia'.

587. La plataforma antitaurina PROU torna a l’acció

 

 

La Plataforma ciutadana que l’any 2010 va aconseguir l’abolició de les curses de braus a Catalunya, i que es va dissoldre tan bon punt va assolir l’objectiu proposat, torna a reconvocar-se i aixecar-se davant del perill del retorn de les curses de braus a Catalunya.

* L’amenaça interna a Catalunya és molt més perillosa i complicada que els atacs que es reben des de fora.

* La Plataforma PROU proposa una bateria d’accions en el camp polític, jurídic i social per evitar que a Catalunya es tornin a realitzar curses de braus.

* També s’explica, al final d’aquest article i a títol informatiu, al situació davant la ILP taurina que es tramita a l’Estat espanyol.

L’enemic intern.

A primer cop d’ull podria semblar que tenim la imposició d’aquests espectacles des dels parlaments de l’Estat espanyol, res més il·lògic donada la vergonyosa desinformació i sensacionalisme mediàtic al respecte, conseqüència d’una iniciativa legislativa popular protauròmaca que s’està tramitant en aquest moment; però el cert és que no tenim cap dubte jurídic ni competencial al respecte, doncs l’únic Parlament que pot decidir el retorn de les curses de braus a Catalunya és el Parlament català. Molt més preocupant que els atacs que vénen des de fora són els que vénen des de Catalunya, doncs la major part dels enemics a dia d’avui no són externs sinó interns i del propi Govern, és conseller i es diu Josep Maria Pelegrí. Ja a l’any 2010, aquest conseller –en aquell moment diputat del Parlament de Catalunya- va prometre el lobby taurí els vots necessaris de la seva formació per aconseguir frenar la voluntat catalana a favor de l’abolició i del progrés moral. Això vaticinava una marcada tendència en contra de la causa, la que varem poder confirmar després de pocs dies de la seva assumpció com a conseller, quan va afirmar en una entrevista de La Vanguardia que no li agraden els animals, en el moment en que assumia una cartera que té com a funció pública protegir-los. La nova sorpresa que ens prepara aquest conseller (a qui podem veure posant amb armes de caça) és retornar les curses de braus a Catalunya avalant espectacles taurins il·lícits organitzats per un torero català i amb toros portats des de Salamanca i altres llocs d’Espanya, activitat que va quedar taxativament prohibida pel Parlament de Catalunya el 28 de juliol de 2010. Els toros podrien tornar a Catalunya, i Catalunya quedaria molt malament de cara a l’opinió pública internacional.

Bateria d’accions.

Des de la Plataforma PROU proposem una bateria d’accions en àmbits diferents com el social, polític i per suposat jurídic.

Social:

* Demanem la dimissió o destitució de Josep Maria Pelegrí, o be la transferència de les competències en matèria de protecció d’animals a un altre departament de la Generalitat de Catalunya.

Per signar la petició: https://www.change.org/es/peticiones/evitemos-que-las-corridas-vuelvan-a-catalunya-firma-por-la-destituci%C3%B3n-de-josep-mar%C3%ADa-pelegr%C3%AD

En aquesta Petició online estem sol·licitant que l’actual conseller sigui llevat del seu càrrec i si no que se li retirin les competències sobre protecció dels animals.A l'enllaç següent pots veure amb tot detall la nefasta gestió que estem denunciant aquí.

 

Jurídic:

El dijous 25 d’abril, la Plataforma PROU interposà recurs contenciós-administratiu contra la resolució del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de 20/02/2013, mitjançant la qual “Es desestima el recurs d’alçada contra la resolució de 10/12/12 del director dels Serveis Territorials a les Terres de l'Ebre, per la qual es va acordar no incoar expedient sancionador i ordenar l'arxiu de les actuacions realitzades en relació amb la denúncia presentada per la celebració d'espectacles taurins, amb toros de lídia, en una finca de Tarragona al terme municipal d'Alfara de Carles".

Els espectacles taurins consisteixen en torejar els toros de lídia per permetre decidir el destí de l'animal (bé a la plaça de toros o bé a l'escorxador) en un espectacle públic destinat a turistes. És el que s'anomena “la tienta” i es una activitat implícita a les curses de braus. Aquesta activitat prohibida, que té una durada de 20-25 minuts per toro, consisteix en comprovar “la bravura” de l'animal mitjançant la utilització de “capa i muleta”. Durant aquests minuts també s'utilitzen banderilles de fusta, que s'han dissenyat expressament, que es deixen caure sobre l'animal i es realitzant acrobàcies; tot això, dut a terme públicament per toreros professionals i en una plaça de toros. Aquests espectacles taurins il·legals, que van dirigits a turistes majoritàriament russos, es realitzen des del juliol de 2012 de forma ininterrompuda i tenen vocació de seguiment mentre no siguin clausurades per un jutge, atès que el Govern es nega a fer-ho. Així s'ha pronunciat el Departament d'Agricultura, així com el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, garantint la seva continuació per la font d'ingressos que suposen pel territori.

Es tracta d'un espectacle taurí clandestí (sense autorització ni presència d'ambulància ni de servei mèdic ni d'assistència de veterinari -segons acta dels mossos d'esquadra-), però amb el vistiplau del Departament d'Agricultura, promogut i realitzat pels ramaders i toreros, en un intent de mantenir el negoci taurí a Catalunya d'unes quantes persones, burlant-se de les institucions democràtiques de Catalunya que van prohibir les corrides de toros "convencionals" i qualsevol modalitat d'espectacle taurí mitjançant la Llei 28/2010, de 3 d'agost, que va entrar en vigor l’ 1/1/2012.

“Tindrem que guanyar als jutjats allò que ja hem guanyat al Parlament”, Anna Mulà, advocada de Plataforma PROU.

Sobre la ILP tauro€conòmica.

Quant això, existeixen dos documents que creiem que poden aportar llum respecte la tramitació d’aquesta ILP que pretén que retornin les curses de braus a Catalunya per decisió dels parlaments estatals.

Per un costat, oferim un informe complet redactat per la Fundació Franz Weber, on resumeix, en 10 punts, les claus per comprendre l’abastament d’aquesta ILP, tan promocionada –per cert- per un gran sector dels medis de comunicació espanyols.

* Català
* Castellà

En segon lloc, una entrevista realitzada per la TVanimalista a Leonardo Anselmi, que va ser portaveu i enllaç polític de la Plataforma PROU i on, en menys de 5 minuts, es refereix a la ILP tauro€conòmica com “una bomba de fum que tendeix a ocultar el seu propi i veritable objectiu: rebre més diner públic”, explicant les probabilitats de sanció i aplicació de la iniciativa tauroeconòmica.

586. Primera campanya institucional per l’alguerés

 

L’alguerés és una variant del català parlat a la ciutat sarda de L’Alguer (República Italiana). Segons els darrers estudis el coneix una quarta part de la població. La major part dels algueresos tenen les seves arrels a Barcelona o Tarragona i anomenen “Barceloneta” la seva ciutat. Els llaços entre la ciutat sarda i Catalunya es van trencar arran de l’ocupació per la derrota de 1714.

Fou mercès que un arxiver sard es va presentar als Jocs Florals, concurs de poesia en català, de 1864 que es va redescobrir aquesta comunitat. A partir de 1902 es van crear les primeres entitats de defensa de la cultura catalana i el 1960 es va organitzar l’anomenat “Creuer del Retrobament”. El vaixell  va partir de Barcelona amb 139 intel·lectuals catalans que van restablir les relacions amb L’Alguer. Milers de persones els van acollir al port en una imatge mítica.

L’alguerès ha reculat front l’italià però encara és llengua habitual. L’Ajuntament , amb el suport de la Generalitat de Catalunya,  acaben de presentar la primera campanya institucional feta per promoure el seu ús. A la presentació hi van assistir el batlle de l’Alguer, el delegat de la Generalitat a la ciutat i l’Assessora a la Comunitat i a la Identitat del Municipi de l’Alguer. Amb el lema “En alguerés, té més gust” s’ha publicat nombrós material com el d’una nena besant el seu pare o una parella que espera un fill. En la mateixa línia cal destacar els actes organitzats en motiu de la Diada de Sant Jordi a la ciutat sarda. Així defensen els catalans la seva llengua, amb amor. A la Catalunya Nord, per exemple, el darrer acte fet a favor de la llengua és una trobada perdonar-se petons i per Sant Jordi no només es regalen llibres en català junt amb una rosa sinó que l'Ajuntament de Perpinyà ha fet un esforç més que notable amb un fum d'activitats.

585. Una nova victòria: restitució del monument a la proclamació de la República Catalana

Catalunya va recuperant, poc a poc, els elements que l'espanyolisme va eliminar per la força de les armes. I cada gest en aquest sentit, com les quatre columnes de Montjuic o la placa a Lluís Companys al lloc on el van afusellar, són petites victòries que fan més derrota la victòria espanyola de 1939. El darrer gest serà aquest diumenge, precisament el dia de la República Catalana.

La comissió de la Dignitat i l'Ajuntament de Barcelona conviden a participar en l'acte de restitució de la dedicatòria original del monument a la proclamació de la República Catalana feta per Francesc Macià, que va ser mutilada pel franquisme.

Serà Diumenge dia 14 d’abril a les 12 del migdia al Tibidabo, al peu de l’antena de Ràdio Barcelona. S’hi té accés des de la plaça don hi ha l’atalaia i l’església del Sagrat Cor pel camí que surt a ma dreta de l’església per sota de la torre d’aigües.
Accés en vehicle aparcant als aparcaments del parc d’atraccions. Amb l’autobús 111 des de Sant Cugat del Vallès. De Barcelona, l'autobús T2A des de la plaça de Catalunya tocant a Rambla de Catalunya. Amb el tramvia blau seguit del funicular del Tibidabo.

Hem tornat, els derrotats de sempre, però aquest cop per vèncer.